Advertisement
  1. Design & Illustration
  2. Typography
Design

5 secrets de tipografia per transformar els dissenys

by
Length:MediumLanguages:

Catalan (Català) translation by Mireia Porta Arnau (you can also view the original English article)

Tota gran obra impresa comporta una tipografia agradable i ben executada. La diferència entre un text psè i un que deixa de pasta de moniato sol ésser subtil, per molt sorprenent que sembli. Una lleugera alteració en l'interlletratge o l'aplicació de la regla de les combinacions (explicada més avall) poden convertir un disseny mediocre en una meravella en un tres i no-res!

En el present article, examinem els cinc secrets als quals recorren sempre els dissenyadors professionals quan els cal polir la tipografia.

Busques una nova font per afegir a la col·lecció? Descobreix a GraphicRiver una gran varietat de fonts sensacionals, des de formositats retolades a mà fins a sans-sèrifs minimalistes.

1. Interlletratge cap per avall

L'interlletratge es refereix a l'espai que hi ha entre dues lletres o caràcters individuals. Els dissenyadors solen augmentar o reduir l'interlletratge d'una paraula per tal de millorar-ne la simetria global i l'interès estètic.

L'infame redisseny del logo de Google el 2014 és un exemple que se cita sovint sobre el poder subtil però transformador de l'interlletratge.

En el programa que fas servir, segur que tens una opció per ajustar l'interlletratge. A Adobe InDesign, el trobaràs en el panell dels Controls per a formatejar els Caràcters a la part superior de l'àrea de treball. No costa gens d'ajustar l'interlletratge entre dues lletres: es tracta de col·locar el cursor de text entre les lletres i teclejar o seleccionar un valor d'interlletratge al menú de caràcters.

kerning indesign

Però vet aquí el gran secret... S'ha de regular sempre l'interlletratge cap per avall.

I tant, has llegit bé. I vet aquí per què. Estem tan acostumats a llegir lletres i constituir-ne paraules que oblidem sovint d'avaluar-les pel seu valor purament gràfic. Sense voler, d'entrada llegim la paraula i després mirem l'espaiat entre les lletres.

flip vertical in indesign
kerning upside-down

Capgirant el text, es pot avaluar l'espaiat entre les lletres d'una manera més objectiva i prendre una decisió basada purament en com encaixen les formes de les lletres.

Prova-ho la propera vegada que hagis d'ajustar l'interlletratge d'un títol o el text d'un logo — quina diferència tan sorprenent, per un truc tan senzill!

2. Cenyir-se a una estricta jerarquia

La jerarquia tipogràfica és la cola que manté units tot mena de dissenys amb molt de text, des d'articles de revista a cartells. Segons aquest principi, s'ha d'ordenar el contingut de text en una jerarquia de tres nivells, que va des de la porció més àmplia de text fins a la més reduïda. Això ajuda el lector a digerir el contingut en donar una indicació clara de què s'ha de llegir primer i què s'ha de llegir al final.

Quan ens mirem el text que acabem de maquetar, sembla anxovat o aclaparador? Podria ser degut a la falta d'una jerarquia concreta en el disseny. Mira de dividir el text de qualsevol pàgina en tres: un gran títol per cridar l'atenció, un subtítol o grup de subtítols més petits, seguits de paràgrafs del text principal encara més petits però llegibles.

hierarchy of typography

Aquesta regla del 1-2-3 té un efecte organitzatiu instantani en qualsevol text maquetat i li dóna un aspecte més ordenat i agradable a la vista.

3. Contrastar les fonts

El primer dels dos secrets sobre la "combinació" tipogràfica, aquest consell es basa en el poder d'emparellar elements que contrasten per crear interès en la tipografia. Això evita que el disseny sembli inclinar-se massa cap un estil particular, ja que li confereix un aire modern i equilibrat.

La manera més senzilla d'introduir el contrast en la tipografia és d'ajuntar dues fonts que contrastin. Emparellar una sèrif amb una sans-sèrif és un truc infal·lible que solen utilitzar els grafistes per donar un aire fresc i rellevant als dissenys. Aquí es pot veure com un títol sèrif tradicional ajuda a què el següent text de cos es vegi formal i li dóna autoritat.

serif

En aquest exemple, es capgira la combinació: un títol sans-sèrif més nítid afegeix un toc més modern al text sèrif de sota.

sans serif

No hi ha una manera correcte o incorrecte de combinar fonts, però segons quines sèrifs s'avenen més amb determinades sans-sèrifs i viceversa. Una regla d'or és escollir fonts que tenen un pes similar i no són notablement més gruixudes o més primes una que l'altra.

4. Remuntem en el temps? Quedar-se a la mateixa època

Aquest secret sobre combinacions és també una regla pràctica molt útil quan es treballa amb famílies de lletra d'una època determinada. Moltes de les tipografies que es troben diàriament no són necessàriament creacions recents — forces fonts clàssiques, com la Baskerville, l'Helvetica, la Garamond i l'Arial, van ser dissenyades fa moltes dècades, i cada tipus de lletra comporta les característiques de la seva època.

Estil de lletra dissenyada originalment en el segle XVIII, la Baskerville és una sèrif de transició, amb trets que la identifiquen com d'aquesta gran família. L'Helvetica, una sans-sèrif desenvolupada el 1957, és un tipus de lletra neo-grotesca, com ho són l'Univers i l'Akzidenz Grotesk.

neo grotesque fonts

Amb una mica de recerca, es pot identificar el període de temps en el qual es va inventar un tipus de lletra, així com els tipus de lletra relacionats perquè comparteixen el període de temps o la família de font.

Sempre queda refinat i relaxant utilitzar fonts de la mateixa època o família. O sigui que si et ve de gust fer servir una font d'una època particular, pren el temps de localitzar-ne la parentela per reunir-les a totes.

5. Muntar un repartiment estel·lar de pel·lícula

Pot semblar una metàfora una mica estranya, però hem de triar les fonts ben bé de la mateixa manera que un director esculliria actors per a la seva pel·lícula. Els actors han de ser excel·lents en el que fan, però també han de tenir química amb els altres actors de la pel·lícula perquè quedi creïble. Cada actor aporta també un tarannà o energia particulars al repartiment que contribueix al tarannà general de la pel·lícula.

De la mateixa manera, cal seleccionar les fonts basant-se en els tres següents criteris: qualitat, química amb les altres fonts i un tarannà o personalitat adients.

cast of fonts

La qualitat és la base d'un bon repartiment de fonts. Les fonts de qualitat no només fan patxoca, també tenen una àmplia funcionalitat, ja que funcionen bé a la majoria de mides i pesos, a més de quan se'ls aplica diferents colors. Com per les estrelles de cinema, a vegades s'ha de pagar més per aconseguir una millor font de qualitat. Si volem una font del nivell de DiCaprio, haurem de desembutxacar per aconseguir l'espaterrant família Hoefler & Co. Però no us amoïneu — hi ha clàssics (mi-te-les aquí, la Caslon i la Garamond) que tenen una qualitat tan durable que ja vénen incorporats en el programari.

La química amb altres fonts és essencial, i salta a la vista tan bon punt es comença a emparellar fons. En els secrets 3 i 4 de més amunt, s'hi trobaran consells sobre com incitar les fonts a avenir-se.

Cada família de lletra té un "tarannà", ja sigui avorrit, excitant, lúdic o ombriu. Observem les formes i línies de la font, i humanitzem aquesta informació, per tal d'atribuir-li una personalitat particular. De la mateixa manera que un actor ombriu i seriós no resultaria convencionalment una bona parella per un actor de comèdia i carregat d'energia, cal avaluar el tarannà de les fonts triades i jutjar si se sumen al to general concís. Cal evitar enviar missatges contradictoris amb els tarannàs de les fonts; el disseny en surt més fort i sòlid si es crea un tarannà unificat.

Segueix els tres punts d'aquesta secció i acabaràs tant sí com no amb una obra impresa (gairebé) tan espaterrant com un clàssic de Scorsese.

Conclusió: 5 passos per a l'èxit tipogràfic

Perfeccionar la tipografia no cal que sigui una tasca dura! Els grafistes recorren a aquests cinc consells secrets per retocar el text quan es veu ensopit. Recapitulem la llista:

  1. Interlletratge cap per avall — capgira el text per perfeccionar l'espaiat de les lletres objectivament.
  2. Cenyir-se a una estricta jerarquia — aplica la regla de l'1-2-3, títol/subtítol/text principal.
  3. Contrastar les fonts — emparellar una sèrif amb una sans-sèrif és un bon principi.
  4. Utilitzar un grup de fonts de la mateixa època si és possible.
  5. Muntar un repartiment estel·lar de pel·lícula per a la tipografia — busca la qualitat, la química i el tarannà cada vegada que triïs fonts.

Tens cap secret de tipografia que voldries compartir amb la comunitat d'Envato Tuts+? Deixa els teus millors consells en els comentaris de sota!

Troba la teva pròxima font dels somnis dins la selecció de famílies tipogràfiques que GraphicRiver no para d'augmentar.

Advertisement
Advertisement
Looking for something to help kick start your next project?
Envato Market has a range of items for sale to help get you started.